El Dilluns 10 de Març de 2008, veient el programa "Àgora" retransmès pel Canal 33, a 1/4 de 12 de la nit, em va colpir un SMS d'un tele-espectador que deia aproximadament així: "Jo sempre he votat ERC, però no l´he votat aquesta vegada per pactar amb el PP al meu poble"
Realment, què creiem que és Catalunya per a nosaltres, els Catalans?
Uns diran: -És una gran nació; altres però estaran en contra de si és pais o és nació;
i alguns estaran en contra d´una cosa i una altra. Però... i què en serà de la pregunta que se'ls hi ha formulat? Res. Ja que el poble català no sap on va, ha perdut el rumb, i apunt està de perdre el seny. El que passa és que a Catalunya n'hi ha massa de gent. I la majoria no sap on va ni no sap d´on vé. I perquè?-Molt fàcil. Perquè si fa més de dos segles a Catalunya s'hagués implantat, allà per l'època de la primera edició d'ELS JOCS FLORALS, una política catalana, que exaltés les arrels nostres i no d'Espanya ni d´altres països, d'estimar la terra, la tradició i la família, avui no ens veuríem davant d´aquesta sedició total i absoluta de tots i totes els catalans i catalanes. Avui dia, ha nascut la idea, que fa 10 o més anys ningú gosava extrapolaritzar en medis publics de comunicació, era aquesta idea, que avui dia amb tant afany "socialista" es vol post-colonitzar a Catalunya : "els nous catalans". I no és aqust el terme que a mi em fa basarda. Ni molt menys. És com sempre, la forma, el mètode dels alhora polítics ¿catalanistes? de l¡Entesa Catalana de Progrés, en llurs idees globalitzadores, per tal d'introduir un afany migratori en el nostre pais (bàsicament per purs efectes i valors laborals, més que de solidaritat), i sobretot, l'efecte colateral que aquesta política, causa i causarà, dia a dia, un mal que serà impossible d'erradicar: "la post-colonització".
I us preguntareu, què és la post-colonització? -Doncs, és fàcil. Heus ací, quan un pais, en aquest cas Catalunya, producte original d'una forma de govern pactista i poc patriòtica, com ho estat aquests últims anys, sense una educació tradicionalista, amb respecte als grans puntals que té el nostre pais, escorat en part per l´influx importat de gent que ens odia desde el nostre propi territori, a dia d'avui, amb clara mentalitat anti-catalana, es crea un conflicte social, que, producte d'una mala política laboral fomentada pel govern de la Generalitat (de l'any 2001 al 2008 més del 80% de la joventut catalana en edat estudiantil, prefereixen cursar carrera universitària abans d´optar per cicles formatius de caràcter professional). Conseqüència directa de tot això, el govern s'obliga a portar mà d'obra extrangera per suplir les deficiències d´inserció laboral, per la falta de ciutadans en edat de treballar, que escolleixen vies alternatives, sobretot de caràcter universitari, per procurar-se un bon futur, professional, el qual, no el podran assolir més d´un 20% d´aquests joves. Jo estic a favor de la immigració laboral, ja que aquesta crea un recurs humà que tot pais necessita. Però el problema de Catalunya és doble:
1er. -La política social que es fomenta des del govern, no preveu la introducció positiva de la llengua pròpia del pais a aquestes comunitats que venen de fora. I a més s'ha de dir que la catalanitat sempre ha estat permisiva en el recurs lingüístic, cosa que encara dificulta més l'aprenentatge a aquestes persones.
2on. -Tot aquest flux cultural, crea nexes d´unió amb Catalunya, i desvirtua l'essència del Catalanisme, ja que no se'ls educa catalanament.
I la mostra final de tot això la tenim en les el.leccions del 9 de Març d'enguany.
A Catalunya més de 1.500.000 de persones han votat un Partit Polític que depèn totalment de Madrit, i que la sucursal que té a Catalunya no és més que un PP amb arrels comunistes i marxistes de fer política. En totala resta, és igual.
I, voleu que us digui perquè els catalans i catalanes i nous catalans i noves catalanes, han votat aquest partit?
-Perquè la gent no és imbècil, i sap el que vol, encara que a vegades s'equivoqui, i aquesta vegada s'ha equivocat i molt...
Però l'han votat perque a Catalunya, a dia d'avui, no existeix organització, plataforma o agrupació política ni a l'ombra ni en actiu per la que el poble de Catalunya pugui confiar el seu vot i la seva il·lusió. La gent no veu capacitat alguna de lideratge dels partits catalans: ERC va viure en un núbol, i producte del seu prehistòric sistema de veure la política i la seva inmaduresa en llurs accions, que es fan paleses en els anys que ha estat dins del Tripartit, tard o d'hora havia de fer figa. I és que quan s'està dins el poder, és difícil deixar-lo. CDC-UDC ha tingut un bon resultat el·lectoral, però només per llepar les parts de segons qui a Madrit, cosa que saben fer bé, ja que negociar és el que més els hi agrada. I, quina conclusió podem treure de tot això?-Fàcil.
nº 1: ERC té un repte difícil, el qual estava escrit que passaria, ja que quan es "pacta" entre 3 i es guanyen unes el·leccions per la força de les circunstàmcies i no pels vots obtinguts per cadascú, la gent valora, opina i deriva vots a altres formacions. Ambtot, ERC, ha estat sempre una formació política on hi han hagut sempre dins d'ella idees oposades. I jo ho se de ben cert. L'òrgan juvenil de les JERC ha estat, i no l'unic, departament del Partit que sempre ha mantinut postura crítica contra tot, estant en el govern i fora. Són revol.lucionaris, encara que de caràcter molt democràtic. Per altra banda, la cúpula del Partit els últims 20 anys, ha sofert greus canvis que l'han alterat en la seva generalitat. Resumint, ERC té dues opcions, tancar files i model·lar llur política independentista, si vol ser encara partit de govern, cosa que li farà perdre tants o més militants que amb la crisi del PI (època Colom) i que segurament el farà escindir-se en dos blocs, per aquestes mateixes pèrdues, degut a que l´objetiu fonamental de la política independentista que postula el Partit, quedarà sense cab dubte, erradicat. L'altra opció és continuar amb la seva política habitual de sempre, cosa que el farà tornar 10 anys enrere en política catalanista, donat que el govern de la Generalitat és centralista, no nacionalista. Aquesta opció és a la fí semblant que la primera, la qual cosa també farà desmembrar la formació, i no per la seva política interna, sino per una crisi individual i de poder, ja que quan estàs en el poder, és complicat dir "Nunca máis"
nº 2: L'altre aspecte d´aquest resum és la bona puntuació, degut al resultat electoral, en política catalana que vertebra Convergència i Unió. Aquest fet és cabdal per l'economia catalana però pecuniari en qüestions catalanistes. La unió de PSOE-PSC- CDC-UDC en diverses matèries i pactes gubernamentals seran bones per la butxaca de la catalanitat a un llarg plaç però, ¿què serà de les idees catalanistes ampliament difoses i emprades en aquests últims anys?-Res. Ningú se'n recordarà, per què a Catalunya, la gent l'importa poc la política, només l'interessa la seva butxaca. Tornarem 10 anys enrera, i volta deu anys més tard al mateix, és aquest el teatre català i no canviarà si ningú s'hi esforça. És per això que Catalunya mai serà Estat Propi, ja que si ho vol ser, només hi ha una manera de poder-se'n eixir:
a) Oblidar tot el passat històric i crear el nostre propi programa de país, tradició i cultura, fonamentant-lo cada dia, i fent patriotisme, tots a la una.
b) Crear una nova força política, ara més que mai, perque poc a poc sobrealimenti els verdaders interessos de la gent de Catalunya, una força que no es vinculi a cap partit actual ni per haver, i faci ella, tota sola, la política necessària que vol i que encara que no ho faci saber ni ho demostri la ciutadania, necessita. Política de facte, democràtica i senzilla, sense especulacions ni ànsies de poder. Política popular, per al poble i només per al poble.
c)Per últim, i subrogant-se a les dos primeres, l'incentiu, les ganes, l'extrema voluntat per tal de crear un pais millor, tots els catalans, junts, contra qualsevol pais, estat o nació que s'ens posi davant nostre. Només, amb aquesta voluntat de canvi, Catalunya serà Estat, serà rica, poderosa i democràtica.
El sistema actual no funciona, cada dia fita rera fita es demostra (LLei Bolonya), programes educatius esperpèntics, valoracions i discursos polítics fora de lloc... Ja és hora de lluitar pel nostre destí com a poble, ja que, sino ho fem, no serem poble ni serem res.
"La Victòria"
Entrades
