dimarts, 8 d’abril del 2008

VIURE ÉS MORIR

Catalunya, a dia d´avui, es troba en una situació inestable sense precedents.
Les tendències consumistes del món global·litzat ens impedeixen fer-ne el cabal necessari per cambiar-ne la situació. Mentre els catalans, a l´igual que paràsits en un animal moribund, segueixen llepant-se les ferides per crear noves formes de dolència personal i de butxaca. Mentalment, el català és partícep i veu el que li passa, però, producte de la seva poca visió i conformisme parasitari, creu massa difícil deixar de banda i oblidar un sistema que l´està destruïnt i consumint, poc a poc.
L´economia, trontolla i ell es degrada de socarrel votant partits polítics foranis que no creen més que desconcert i desànim i no arreglen res. I aquests polítics, ¿Què fan? -Fàcil, ja que el paràsit/s i pàries patriòtics desitgen continuar éssent manipul·lats, creen nous impostos que facin mantenir el païs cinc anys més, perque tot continuiï igual.
La gent, altre vegada contenta i el poble sempre famolenc. I pel mig, una cortina de fum que fa ingresar diners al poble que ja és una mortalla.
Com que la indústria i economia es paralitza, en un païs que no té res, només hi ha una manera de recaptar "sense fer res", amb multes i cànon d´aigua: ¡¡¡altre cop els paràsits contents...i... enganyats!!!
¿Té remei Catalunya? -La veritat és que no, ja que hom quan perd criteri, viu per no viure; o el què és el mateix, mor en vida.