LA RELIGIÓ DELS CATALANS

Encara que molta gent no ho sàpiga, Catalunya, la verdadera Catalunya, la Catalunya Reial i no la d'avui,no fóu mai dominada pels Nuncis Papals, ans el contrari, ja que en aquell vell imperi marítim que era governat amb mà de ferro, els Reis de la corona Catalano-aragonesa erigien una atípica aceptació de diferents cultes i inclús toleraven creençes pseudopaganes i herètiques com la del "catarisme". La verdadera riquesa catalana radica en la mescla de diverses cultures i no en la confluència de diversos pobles com molts volen afirmar, ja que els ciments per a la constitució del primers comtats catalans després de la creació de la marca hispànica van ser creats per familiars directes de Carlemany, autèntics saxons. Emperò, Catalunya fóu trastornada (a partir de la mort de Martí l'Humà i gràcies a la unió amb el Regne de Castella arbitrada per la dinastia trastàmara), pel clero i finalment anihilades d'arrel, com ja ho foren en temps de Jaume II totes els cultes pagans o reformadors, considerats herètics per la Santa Inquisició, i així finalment les tradicions i el folklore s'anà perdent, destruïnt-se l'herència ascètica catalana.
Alguna cosa semblant succeeix avui; i no gaire lluny d'aquí, a contrades on fa més fred i neva més que algunes parts dels Alps. Parlem de la Vall d'Aran o deuríem dir la Val d'Aran com s'anomena en llengua occitana. I és que aquests últims dies hem pogut veure sovint per la televisió una munió de queixes del mateix Conselh D'Aran i d'alguns habitants d'aquelles terres fent crítica i safareig contra una pobre Óssa que va ser posada allí a l'any 1996-97 per aquestos que ara en renegen. I dic jo: ¿Com pot ser que una part de la nació catalana com és la Vall d'Aran protegida "estatutàriament" amb una llengua morta pròpia i pseudooficial, que no és més que l'occità que parlava en les seves estrofes Berenguer de Palou i que va ser la base del català primigeni, que té una bandera guarnida per la creu càtara vulgui fer fóra d'ella el llop, l'ós o la guineu que a part de ser animals salvatges formen part de la cosmogonia de mites i rondalles catalans? ¿O és que no ens recordem de la llegenda de Joan de l'ós o de certes estrofes i cants patriòtics com "Canigó" on es mencionen aquests animals com a icones del que Catalunya representa? No podem negar la veritat, ja ni ha prou de mentides político-eclesiàstiques. No és ni ha estat mai la religió catòlica la pròpia de Catalunya, és aquesta la que ens fa mal, la que anorrea i no allibera, distreu i no fomenta. La religió no pot fomentar l´anul·lació de la identitat de tot el que representa Catalunya, i si així fós s'haurien de refer el 70% d'escuts d'armes de l'antiga noblesa catalana, començant pel de Llop Centul i acabant pel del cognom Moliner. Per no parlar d'alguns escuts oficials de pobles com el d'Alins al Pallars Sobirà, el qual està adornat d'un ós amb una vall als seus peus. L'ós és una figura poderosa, el president dels EUA Theodore Roosevelt va dir una vegada que l'ós bru americà simbolitzava la perfecta harmonia entre lo vell (la naturalesa, la herència americana) i lo nou (la força, la moderna poderositat americana). Per això faig una proclama dient que si destruïm les nostres creençes i no les respectem, ¿què en serà de Catalunya? ¿On anirem a parar? Ara més que mai, hem de pensar calvinistament, hem de ser forts, hem de lluitar pel que és nostre, no ens hem de deixar anar, per això, des del blog, i a la meva manera li lleço la mà a organitzacions com IPCENA i altres que miren de protegir el poc patrimoni històric que ens queda, i encara que no em senti, perque la óssa pugui fugir a França i deixi enrera els seus persecutors, i espero que aquesta vulgar pandilla d'aventurers i aprofitats que governen aquest país es donin compte algun dia del que han fet.

EMPRENEDORS…¿ON?

Ens parlen aquests dies de CRISI FINANÇERA, de DESASTRE ECONÒMIC i de REFUNDAR EL CAPITALISME. En sí, ens parlen de moltes coses, tantes, que quasi ja ens hem oblidat dels problemes que es regeixen en el nostre país, CATALUNYA. La veritat però, és que penso que no som molt diferents de la resta de ciutadans d´altres països europeus; el cert és que som tant semblants amb molts d´ells perquè ni tant sols ens mirem el suficientment a nosaltres mateixos. Es deixem portar per les influències, i així ens va. Aprofitant que aquesta setmana s´inaugura a TV3 un nou espai amb el títol “Emprenedors”, que segons el que he sentit a dir, tracta de les noves visions de negoci d´alguns catalans que en ell s´hi presenten; em ve a la memòria una dada que em va donar un gestor i Administrador de Finques, bon amic meu i que anava com diré. Tot dinant en un restaurant de Sabadell, em va explicar que més del cinquanta per cent d´autònoms i pimes que ell els hi porta la contabil·litat i els hi gestiona l´IRPF, de les quals ténen més de 2 treballadors assegurats, no guanyen ni 2.000 € cada mes nets, després de pagar lloguer del local de negoci, telèfons, factures de tota mena, i com no, els treballadors. Jo, sorprès li vaig dir: <¿I no li vas preguntar per què ténen empresa i no s´en van a parar la mà?”> Al que ell em contesta: :<¿I què vols que faci, jo?>
Aquesta és doncs la mentalitat del que des de fa molt de temps penso que, degut a les meves pròpies estadístiques directes, és representada per més del 70% de la població catalana. I llavors dic, ¿de què serveixen firmar pactes polítics de I+D si el govern de la Generalitat de Catalunya no subvenciona aquestes empreses i autònoms que són el motor del país? ¿Quines trifulques obscenes i paradoxals ens diuen aquests politicastres que preparen plans de creixement econòmic d´aquí 8 anys vista si no reben el que necessiten per fer polítiques socials d´aquí a un any. Això jo en dic pretenciositat i estratègies, que potser fa uns any quan l´economia anava bé ningú hi feia cabal, però totes aquestes carades ara se´ls hi poden tornar en contra. No senyors, el gran problema no radica en l´actual concepció política de veure les coses sino en l´enfocament d´aquesta política. ¿És lícit concebir fer programes de televisió com l´abans esmentat per donar 100.000 € a qui guanyi, com una rifa, per culpa de que el govern no li dóna al ciutadà el que necessita per crear riquesa i llocs de treball? La veritat, crec que no, però no em penso perdre ni un capítol d´aquest programa ja que si la meva teoria és correcta serà l´arma de doble full perfecta per evidenciar la falta de creativitat lògica dels catalans i catalanes. I això és per una sola raó; i aquesta és que si un país i la seva gent resta desorientat per falta d´objectius i confiança en la col·lectivitat i mana individualisme per tot arreu, aquest país es despersonalitza, es perd i fracassa, perdent l´al·legria i exedint en un desànim continuat que el fa oblidar-se a ell mateix poc a poc i cada dia més per a convertir-se en un no res. Com qualsevol país, i encara més no tenint Estat, Catalunya ha d´aixecar-se tenir un objectiu i no deturar-se fins haver-lo conseguit, i ara més que mai, sino Catalunya, sense objectius ni una ruta correcta, i governada per polítics aventurers i aprofitats, pretenciosos que més es miren la butxaca que els problemes de la seva terra, restarà anorreada i finalment MORIRÀ.

ELS CARAGIRATS

" EL SENY SI NO VA ACOMPANYAT D´UNA FORTA VOLUNTAT DE COMBAT, NOMÉS SERVEIX PER TAPAR COVARDIES" Francesc Macià





Ens parlen sovint aquests dies de transició, de la Llei de la Memòria històrica però, ¿què se n'ha fet de la realitat intrínseca del poble català? ¿On és aquesta voluntat que ben arrelada tenien els nostres avantpassats? Crec que no existeix res de tot això. Sino, ¿perquè hem de permetre una baladronada política com és aquesta Llei tant execrable? Jo us ho diré. Perque els catalans som covards, estèrils i antipatriotes.

Quan van arribar a París les tropes de la Brigada Leclerc i la van alliberar o quan els aliats van alliberar Bèlgica va ser qüestió de pocs dies que els col·laboracionistes de Vichy i els membres del govern de Leon Degrelle fossin ajusticiats, apallissats, deshonrats i humil·liats pels carrers. En canvi, ¿què fóu de Catalunya després de la guerra civil i, posteriorment després de la Segona Guerra Mundial i al finalitzar un Règim feixista amb mil·lers de morts a les seves espatlles? ¿On són les imputacions que es deurien d'haver fet a aquells alts càrrecs? No va ser res de tot això, no, solament van ser amnistiats com si aquí no passa res. Llavors, ¿què podem pensar nosaltres els catalans corrents de tot això? ¿De debò ens interessa viure en un país que es vulneren tots els drets fonamentals de la persona humana i es té un alzheimer generalitzat quan es parla segons què?
No, és l'individualisme, la falta d'esperit combatiu, aquell orgull perdut que ens fa convertir en uns caragirats, que donem l'esquena a la realitat i per tapar les vergonyes promovem lleis més de 30 anys després de quan s'hauria hagut de fer de veritat. ¿I així volem construir un país, éssent la riota de tota Espanya i del món sencer?
El que us passa a vosaltres catalans, es que heu perdut, honor, pàtria i dintre de molt poc llengua i història també, ja que un poble que no vol tenir un futur propi, ni resta ungit per un destí, ni té esperit d'equip està destinat a fracassar amb quantes propostes, Estatuts o seguiments de Consells de Guerra com el de "Companys".
No és ara quan s'han de fer certes coses, i no es poden fer d'una forma diplomàtica amb tothom, s'han de fer de forma concreta, radical i trencant tots els esquemes, amb orgull, amb decissió, amb coratge i amor per la nostra nació. I no amb interesos partidistes ni onerosos.
Per altra banda cal dir que vivim molt anclats en el passat. Depenem massa d'allò que està bé o malament però sempre dissimulant les coses amb escuses de que va passar. Certes coses no es poden oblidar, ni s'oblidaran mai, però per reeixir i triomfar amb un canvi, qualsevol canvi s´ha d'eliminar tota referència política obsoleta i no funcional ja que el futur no està aquí, sino que està en els joves i les persones que porten l'economia d'aquesta Catalunya endavant. Per això, essència política de partits com ERC avui no resulta adequada, ni per la seva acció ni per la seua ideologia del benestar que més promou un "comunisme" socialdemodràtic que una democràcia per a buscar allò millor de la gent per fer rutllar el país.

I aquí va la meva pregunta: On voleu anar els catalans?