EMPRENEDORS…¿ON?

Ens parlen aquests dies de CRISI FINANÇERA, de DESASTRE ECONÒMIC i de REFUNDAR EL CAPITALISME. En sí, ens parlen de moltes coses, tantes, que quasi ja ens hem oblidat dels problemes que es regeixen en el nostre país, CATALUNYA. La veritat però, és que penso que no som molt diferents de la resta de ciutadans d´altres països europeus; el cert és que som tant semblants amb molts d´ells perquè ni tant sols ens mirem el suficientment a nosaltres mateixos. Es deixem portar per les influències, i així ens va. Aprofitant que aquesta setmana s´inaugura a TV3 un nou espai amb el títol “Emprenedors”, que segons el que he sentit a dir, tracta de les noves visions de negoci d´alguns catalans que en ell s´hi presenten; em ve a la memòria una dada que em va donar un gestor i Administrador de Finques, bon amic meu i que anava com diré. Tot dinant en un restaurant de Sabadell, em va explicar que més del cinquanta per cent d´autònoms i pimes que ell els hi porta la contabil·litat i els hi gestiona l´IRPF, de les quals ténen més de 2 treballadors assegurats, no guanyen ni 2.000 € cada mes nets, després de pagar lloguer del local de negoci, telèfons, factures de tota mena, i com no, els treballadors. Jo, sorprès li vaig dir: <¿I no li vas preguntar per què ténen empresa i no s´en van a parar la mà?”> Al que ell em contesta: :<¿I què vols que faci, jo?>
Aquesta és doncs la mentalitat del que des de fa molt de temps penso que, degut a les meves pròpies estadístiques directes, és representada per més del 70% de la població catalana. I llavors dic, ¿de què serveixen firmar pactes polítics de I+D si el govern de la Generalitat de Catalunya no subvenciona aquestes empreses i autònoms que són el motor del país? ¿Quines trifulques obscenes i paradoxals ens diuen aquests politicastres que preparen plans de creixement econòmic d´aquí 8 anys vista si no reben el que necessiten per fer polítiques socials d´aquí a un any. Això jo en dic pretenciositat i estratègies, que potser fa uns any quan l´economia anava bé ningú hi feia cabal, però totes aquestes carades ara se´ls hi poden tornar en contra. No senyors, el gran problema no radica en l´actual concepció política de veure les coses sino en l´enfocament d´aquesta política. ¿És lícit concebir fer programes de televisió com l´abans esmentat per donar 100.000 € a qui guanyi, com una rifa, per culpa de que el govern no li dóna al ciutadà el que necessita per crear riquesa i llocs de treball? La veritat, crec que no, però no em penso perdre ni un capítol d´aquest programa ja que si la meva teoria és correcta serà l´arma de doble full perfecta per evidenciar la falta de creativitat lògica dels catalans i catalanes. I això és per una sola raó; i aquesta és que si un país i la seva gent resta desorientat per falta d´objectius i confiança en la col·lectivitat i mana individualisme per tot arreu, aquest país es despersonalitza, es perd i fracassa, perdent l´al·legria i exedint en un desànim continuat que el fa oblidar-se a ell mateix poc a poc i cada dia més per a convertir-se en un no res. Com qualsevol país, i encara més no tenint Estat, Catalunya ha d´aixecar-se tenir un objectiu i no deturar-se fins haver-lo conseguit, i ara més que mai, sino Catalunya, sense objectius ni una ruta correcta, i governada per polítics aventurers i aprofitats, pretenciosos que més es miren la butxaca que els problemes de la seva terra, restarà anorreada i finalment MORIRÀ.