LA RELIGIÓ DELS CATALANS

Encara que molta gent no ho sàpiga, Catalunya, la verdadera Catalunya, la Catalunya Reial i no la d'avui,no fóu mai dominada pels Nuncis Papals, ans el contrari, ja que en aquell vell imperi marítim que era governat amb mà de ferro, els Reis de la corona Catalano-aragonesa erigien una atípica aceptació de diferents cultes i inclús toleraven creençes pseudopaganes i herètiques com la del "catarisme". La verdadera riquesa catalana radica en la mescla de diverses cultures i no en la confluència de diversos pobles com molts volen afirmar, ja que els ciments per a la constitució del primers comtats catalans després de la creació de la marca hispànica van ser creats per familiars directes de Carlemany, autèntics saxons. Emperò, Catalunya fóu trastornada (a partir de la mort de Martí l'Humà i gràcies a la unió amb el Regne de Castella arbitrada per la dinastia trastàmara), pel clero i finalment anihilades d'arrel, com ja ho foren en temps de Jaume II totes els cultes pagans o reformadors, considerats herètics per la Santa Inquisició, i així finalment les tradicions i el folklore s'anà perdent, destruïnt-se l'herència ascètica catalana.
Alguna cosa semblant succeeix avui; i no gaire lluny d'aquí, a contrades on fa més fred i neva més que algunes parts dels Alps. Parlem de la Vall d'Aran o deuríem dir la Val d'Aran com s'anomena en llengua occitana. I és que aquests últims dies hem pogut veure sovint per la televisió una munió de queixes del mateix Conselh D'Aran i d'alguns habitants d'aquelles terres fent crítica i safareig contra una pobre Óssa que va ser posada allí a l'any 1996-97 per aquestos que ara en renegen. I dic jo: ¿Com pot ser que una part de la nació catalana com és la Vall d'Aran protegida "estatutàriament" amb una llengua morta pròpia i pseudooficial, que no és més que l'occità que parlava en les seves estrofes Berenguer de Palou i que va ser la base del català primigeni, que té una bandera guarnida per la creu càtara vulgui fer fóra d'ella el llop, l'ós o la guineu que a part de ser animals salvatges formen part de la cosmogonia de mites i rondalles catalans? ¿O és que no ens recordem de la llegenda de Joan de l'ós o de certes estrofes i cants patriòtics com "Canigó" on es mencionen aquests animals com a icones del que Catalunya representa? No podem negar la veritat, ja ni ha prou de mentides político-eclesiàstiques. No és ni ha estat mai la religió catòlica la pròpia de Catalunya, és aquesta la que ens fa mal, la que anorrea i no allibera, distreu i no fomenta. La religió no pot fomentar l´anul·lació de la identitat de tot el que representa Catalunya, i si així fós s'haurien de refer el 70% d'escuts d'armes de l'antiga noblesa catalana, començant pel de Llop Centul i acabant pel del cognom Moliner. Per no parlar d'alguns escuts oficials de pobles com el d'Alins al Pallars Sobirà, el qual està adornat d'un ós amb una vall als seus peus. L'ós és una figura poderosa, el president dels EUA Theodore Roosevelt va dir una vegada que l'ós bru americà simbolitzava la perfecta harmonia entre lo vell (la naturalesa, la herència americana) i lo nou (la força, la moderna poderositat americana). Per això faig una proclama dient que si destruïm les nostres creençes i no les respectem, ¿què en serà de Catalunya? ¿On anirem a parar? Ara més que mai, hem de pensar calvinistament, hem de ser forts, hem de lluitar pel que és nostre, no ens hem de deixar anar, per això, des del blog, i a la meva manera li lleço la mà a organitzacions com IPCENA i altres que miren de protegir el poc patrimoni històric que ens queda, i encara que no em senti, perque la óssa pugui fugir a França i deixi enrera els seus persecutors, i espero que aquesta vulgar pandilla d'aventurers i aprofitats que governen aquest país es donin compte algun dia del que han fet.