ELS CARAGIRATS

" EL SENY SI NO VA ACOMPANYAT D´UNA FORTA VOLUNTAT DE COMBAT, NOMÉS SERVEIX PER TAPAR COVARDIES" Francesc Macià





Ens parlen sovint aquests dies de transició, de la Llei de la Memòria històrica però, ¿què se n'ha fet de la realitat intrínseca del poble català? ¿On és aquesta voluntat que ben arrelada tenien els nostres avantpassats? Crec que no existeix res de tot això. Sino, ¿perquè hem de permetre una baladronada política com és aquesta Llei tant execrable? Jo us ho diré. Perque els catalans som covards, estèrils i antipatriotes.

Quan van arribar a París les tropes de la Brigada Leclerc i la van alliberar o quan els aliats van alliberar Bèlgica va ser qüestió de pocs dies que els col·laboracionistes de Vichy i els membres del govern de Leon Degrelle fossin ajusticiats, apallissats, deshonrats i humil·liats pels carrers. En canvi, ¿què fóu de Catalunya després de la guerra civil i, posteriorment després de la Segona Guerra Mundial i al finalitzar un Règim feixista amb mil·lers de morts a les seves espatlles? ¿On són les imputacions que es deurien d'haver fet a aquells alts càrrecs? No va ser res de tot això, no, solament van ser amnistiats com si aquí no passa res. Llavors, ¿què podem pensar nosaltres els catalans corrents de tot això? ¿De debò ens interessa viure en un país que es vulneren tots els drets fonamentals de la persona humana i es té un alzheimer generalitzat quan es parla segons què?
No, és l'individualisme, la falta d'esperit combatiu, aquell orgull perdut que ens fa convertir en uns caragirats, que donem l'esquena a la realitat i per tapar les vergonyes promovem lleis més de 30 anys després de quan s'hauria hagut de fer de veritat. ¿I així volem construir un país, éssent la riota de tota Espanya i del món sencer?
El que us passa a vosaltres catalans, es que heu perdut, honor, pàtria i dintre de molt poc llengua i història també, ja que un poble que no vol tenir un futur propi, ni resta ungit per un destí, ni té esperit d'equip està destinat a fracassar amb quantes propostes, Estatuts o seguiments de Consells de Guerra com el de "Companys".
No és ara quan s'han de fer certes coses, i no es poden fer d'una forma diplomàtica amb tothom, s'han de fer de forma concreta, radical i trencant tots els esquemes, amb orgull, amb decissió, amb coratge i amor per la nostra nació. I no amb interesos partidistes ni onerosos.
Per altra banda cal dir que vivim molt anclats en el passat. Depenem massa d'allò que està bé o malament però sempre dissimulant les coses amb escuses de que va passar. Certes coses no es poden oblidar, ni s'oblidaran mai, però per reeixir i triomfar amb un canvi, qualsevol canvi s´ha d'eliminar tota referència política obsoleta i no funcional ja que el futur no està aquí, sino que està en els joves i les persones que porten l'economia d'aquesta Catalunya endavant. Per això, essència política de partits com ERC avui no resulta adequada, ni per la seva acció ni per la seua ideologia del benestar que més promou un "comunisme" socialdemodràtic que una democràcia per a buscar allò millor de la gent per fer rutllar el país.

I aquí va la meva pregunta: On voleu anar els catalans?