Parlem de formes de cohesió nacional, critiquem als polítics, però, que fem per a Catalunya els Catalans apart de viure i respirar i treballar: RES.
Major implicació és el que fa falta, definició i una direcció ferma o vàries que ens duguin al bon camí i a re-configurar aquell estat que en el passat vàrem tenir.
Com?-És molt fàcil. La meva opinió és que amb anys de democràcia "avançada", ens hem oblidat dels inicis de la mateixa. Recordem a Ciceró i a d'altres filòsofs i pol.lítcs de la història i podem percebre que a vegades per arribar a un objectiu propi i global, cal unir esforços; però no unitàriament, de forma totalitària, això mai. El verdader sobiranisme i escindiment cultural i polític del nostre pais vindrà de la voluntat popular, i és allí on hem de lluitar tots i sobretot els pòl.lítics per donar-li al poble el poder que es mereix. Però primer caldrà bona política per lliurar a la gent la seva llibertat i la seva pàtria.
Jo proposo, i crec que sempre ho he dit, un govern democràtic, ni socialista ni catòl·lic, sino que defensi les llibertats populars com el treballador es defensa a ell mateix quan perd la feina, buscant-ne una altra. Perquè hem d'enganyar-nos més, lluitem pel que és nostre, o sino mai tindrem res de res.
Els òrgans polítics de Catalunya han de ser un conjunt senatorial, funcionaris sense ànim de lucre i amb sou honorífic minúscul, que no depenguin de la política per sobreviure. Ciutadans influents en les ciències i lletres, autèntics teòrics de la societat i no una torba de politicastres que viuen del xollo.
El dia que els catalans entenguin tot això, Catalunya s'alliberarà del seu pecat original, i per fí, EXISTIRÀ.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Hola.
Abans de res agrair-te la teva visita i el teu comentari, i demanar-te perdó pel meu retard en tornar-te la visita. Últimament vaig molt just de temps.
Pel que respecta al teu comentari, coincideixo amb algunes coses, i amb altres discrepo.
És cert que la ciutadania catalana, està adormida i sembla que no tingui forces ni ganes de sortir del forat en el que ens trobem.
Cal que la ciutadania, faci alguna cosa més que exercir el seu dret de vot quan toca. Amb això no n’hi ha prou.
També és veritat, que els polítics, han de provocar motivació i ganes, i amb les contradiccions en que cauen constantment, no promouen la rauxa de la ciutadania. Més aviat, provoquen el desencís.
Però també cal ser conscients que el joc polític és molt complexa, i hi ha cops que per donar un pas endavant, has de cedir en els teus plantejaments.
Els polítics, com qualsevol col·lectiu humà, tenen persones valides, persones no valides, i persones, diguem-ne, negatives. Però els polítics, encara que ho volguessin, no poden fer tot el que volen fer, sinó que fan el que les seves pròpies capacitats els hi permet fer. Fan el que la llei es hi deixa fer. Hi tot depèn molt del recolzament que tinguin a les urnes.
Es relativament fàcil ser coherent quan no tens res a perdre, políticament parlant, però quan ets en ple huracà polític i mediàtic, les contradiccions son difícils d’evitar, ja que els adversaris polítics, legítimament, procuren que entris en contradicció constantment.
També crec que cal canalitzar totes les sensibilitats sobiranistes en una agrupació, que tingui tota la força possible. D’altre manera, encara que no vulguin, unes es treuen força a les altres.
Salutacions i independència.
reagrupem-nos
Publica un comentari a l'entrada