dimecres, 26 d’agost del 2009

La crònica del que mai passarà. Arenys de Munt, 13 de Setembre de 2009



En poc més d'un any hem vist les mil formes del pancatalanisme dissident (10.000 a Brusel·les, campanyes oposades per l'Estatut...), i ara, un cop més, la incapacitat del govern per afrontar una opinió pública cada vegada més desencissada amb les poc més que ridícules maniobres polítiques dels nostres dirigents, i ara què aquests últims es veuen la garrotada degut a la seua mala gestió econòmica i social de l'actual realitat catalana... Ja ho tenim! Ens creen una altra efemèride que poc servirà per alentar la voluntat d'aquest poble. Certament és una empresa lloable, però cal diferir de la idea com una voluntat espontània i amb una veritable força reivindicativa. En sí, el què això aconseguirà ho coneixem tots: RES. I perquè? Doncs perquè Catalunya no necessita del fenomen independentista, necessita un canvi total, de dalt a baix. Ja s'ha donat massa temps per solucionar les coses; i amb tot, de què ha servit? de res. Doncs, no trobeu que ja és hora de passar a l'acció?

Els catalans n'estem tips i farts d'aquestes efemèrides polítiques que no busquen res més que vots, empeses d'un partidisme i una incapacitat flagrant de fer bé les coses. Ha arribat l'hora de donar un gir, ha arribat l'hora de foragitar les nostres pors i apostar per un futur de veritat. I és què, com deia Josep Martí en el seu llibre "Ets de dretes i no ho saps", argumentant que la voluntat ferma dels catalans de fer les coses, i més encara en política, és més de dretes que d'esquerres. Però, què són unes i altres? El què és ben segur és que jo mai apostaria a favor d'un perdedor, d'un o altra bàndol; i vosaltres? És per això i molt més que l'onze de Setembre, el consell de redacció d'aquest bloc es trobarà al fosar de les moreres per remetre la seua idea sobre la PÀTRIA CATALANA.